El sector del turisme és la principal activitat econòmica de Sant Sebastià. També és molt important el sector del comerç, l’activitat d’aquesta està situada en el Centre localitzada en la “Avenida de la Libertad” on trobem un munt de comerços i grans entitats bancàries.
 |
| Avenida de la Libertad |
Actualment les grans multinacionals s’estan encarregant de relegar els comerços familiars, algunes d’ells posseeixen varis locals en la ciutat.
Tot i que el fenomen de les grans superfícies locals no van estar obertes fins a 1996, actualment hi ha quatre superfícies locals: en el barri de Amara, dos ubicats en el centre de la ciutat i la més gran situada en el barri de Alza i Intxaurrondo.
La proximitat amb França és un factor que també atrau a visitants que omplen els comerços de la ciutat.
A meitat del segle XIX es va crear el banc de Sant Sebastià que posteriorment es va integrar en el Banco Hispano Americano o Banco Guipuzcuano, tot i així l’activitat bancària no fa destacar la ciutat.
En aquell mateix segle la casa Reial espanyola va ajudar al desenvolupament de l’activitat turística, ja que al escollir-la com a destí de vacances això va proporcionar-li prestigi a la ciutat.
Sant Sebastià actualment compta amb el premi com millor destí de qualitat, això serà un motiu més per impulsar la seva promoció com un excel·lent destí de vacances.
Sant Sebastià és la ciutat que té més estrelles Michelin per metre quadrat i entre ells els representants de la seva cuina moderna trobem a Pedro Subijana, Juan María Arzak, etc.
Així doncs, podem dir que la gastronomia és un potent atractiu que porta als turistes a visitar Sant Sebastià.
La cuina Guipuzcoana al ser una província pesquera abunda més el peix que la carn, per això trobem gran varietat de plats típics, composats de peix i marisc. Un d’aquests són les anguiles que es preparen de manera especial (anguiles de donostiarra), que s’arrebossen i es fregeixen.
Les hortalisses i les verdures també estan presents en la gastronomia, una sopa de porros que s’anomena “porrusalda” o també un plat molt característic, “el cocido”, que està elaborat amb mongetes i cigrons.
En la pastisseria trobem les “Tejas y cigarrillos de Tolosa i els Xaxus”, creats des de 1924, són productes elaborats amb mantega, pasta seca o de té amb ametlles, que s’elabora amb ous i un suau sabor a llimona.
Per més informació feu clic aquí: Xaxus, Tejas yCigarrillos de Tolosa
Segons el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destins (SICTED) des de l’any 2010 Sant Sebastià compta amb el premi al millor destí de qualitat de l’any 2010.
RAMADERIA
Al país basc la ramaderia es presenta amb una contraposició entre nord i sud.
Per una part en el nord l’exportació tradicional és el caseriu que predomina la ganaderia i en canvi al sud amb un model agrícola mediterrani predominat pel cultiu de la vinya i del blat.
El caseriu es basa en els pastos, en els arbres fruiters, en els cultius, en la maquinària, etc. Molts d’aquests mantenen avui dia una agricultura però a temps parcial, això vol dir que els seus propietaris els deixen com a segona residència i tenen beneficis d’un altre sector.
La ramaderia bovina és molt antiga, tan per la llet com per la carn, però la que predomina és la llet. Aquest tipus d’activitat predomina en les regions muntanyoses, per tant és una pràctica molt poc extensa.
AGRICULTURA
En aquest sector són molt importants les produccions de blat de moro, els cigrons, les mongetes i en els cultius industrials (azucarera i remolatxa).
La producció agrícola des dels anys 70 ve predominada pels cultius d’hivernacles.
Per altra banda, a Vizcaya i Guipúscoa es troba la producció silvícola que és bastant important, ja que també podem trobar fàbriques de transformació de la fusta, indústria del moble, del suro, i en menor mesura del paper.
INDÚSTRIA
La hidrometal·lúrgia és la principal activitat industrial del País Basc, també la indústria tèxtil i de calçat són un factor important.
PESCA
La pesca és una tradició en el País Basc, per òha quedat molt enrederida vers a altres regions degut a la orientació industrial i la manca de recursos.
Hi ha dos tipus de pesca:
- La pesca de "bajura": és la més tradicional i ho fan de manera artesanal, es caracteritza per la captura de tonyina, llucet, lluç, sardina, rap, etc.
- La pesca d’altura: són empreses capitalistes que pesquen amb caladors llunyans.
PAISATGE
També el paisatge de la ciutat és un factor que invita als turistes a visitar-la, es pot gaudir tres platges urbanes meravelloses: La Concha, la Zurriola i la Ondarreta. També hi ha una petita platja en la Illa de Santa Clara, la qual s’accedeix amb vaixell.
Vídeo de surfistes
CINE
Els esdeveniments internacionals donen molta vida a la ciutat i atrau a molts turistes. Un d’aquests és el Festival de Jazz, que es celebra des de 1966 durant el mes d’agost; o també és el festival de Cine Internacional que reuneix cada any a un munt d’artistes del panorama nacional i internacional.
Preparatius Festival Internacional de Cine
